La ciutadania està ben farta de la classe política, o de part d’aquesta. Els casos de NO CULPABILITAT d’alguns dirigents fan que aquesta sensació creixi dia a dia. La substitució del polític (del bon polític) pel tecnòcrata o gestor (o gestora) fa que la tasca que se li suposa de procurar i vetllar pel bé comú deixi de tenir sentit. Davant d’aquesta situació, la ciutadania té algunes alternatives, poques, que voldria comentar.
La Marató de TV3 és la mare dels telemaratons té una gran acceptació a Catalunya. Es celebra abans de Nadal i té com a finalitat recaptar fons per la recerca mèdica. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals creà el 1996 una fundació per gestionar la gran quantitat de diners recaptats (més de 9M€ el 2o10), fundació que es finança a partir dels interessos generats per la recaptació (vora 400.000€). Una comissió de savis decideix quines són les temàtiques a treballar.
Sempre he tingut dubtes sobre la bondat d’aquesta iniciativa, no per la finalitat sinó pel que representa de substitució d’una entrada de diners que hauria de venir via impostos o de la iniciativa privada empresarial -segons ens han explicat sempre- per una aportació variable, aleatòria i imprevisible. La política -la distribució de recursos públics- la fan els polítics, ens diuen. Tanmateix, sembla que en aquest cas no els fa res aquesta cessió de sobirania a la ciutadania, sempre que siguin ells i elles els que decideixin on s’inverteixen les donacions. D’aquest pensament en derivo alguns més…
El primer. Per què, posats a fer, no financem TOTA la recerca de Catalunya per aquesta via? No seria una mala idea, tampoc no parlem de tants diners, i muntaríem un gran show anual on cada any es decidiria on s’inverteix. Seria una mena de pressupost participatiu. Diferents projectes, diferents assignacions. Emocions a flor de pell. Que els propis promotors dels projectes haguessin de vendre a la ciutadania la seva utilitat i que fos la saviesa popular la que decidís en què invertir. Realment faríem la selecció pitjor que els polítics actuals? Però no, el problema no ha estat mai que donem per partida doble, amb la renda i amb les telemaratons, el problema és que vulguem decidim en què volem invertir. Tot mastegadet, que no pensem gaire. Per tant, sí a pagar doble, no a decidir.
El segon pensament ja posats a fer és per què hi ha Maratons per la recerca i no per a infrastructures? Posem per cas que la Generalitat, via FGC, decidís suprimir el tren de la Pobla de Segur. És altament improbable que passi això, però mai se sap… Segons diuen el problema és de 1M€ anuals, si fa no fa 3 cops el sou del rei. Doncs imaginem que ara la gent de les comarques afectades decideix fer una captació popular entre la ciutadania de Catalunya i que trobem 100.000 persones disposades a posar 10€ cadascuna cada any. No ho veieu factible? Amb una plataforma com Verkami? Jo ho faria, he fet servir aquesta línia molts cops per anar d’excursió i no dubtaria a posar els 10€. Per què la gent afectada no s’associa i fa una Fundació per la defensa del Tren de la Pobla i recapta i gestiona aquests diners? Seguint el model de la Marató, si voleu amb iniciativa pública… Bé, de moment ha començat la campanya a Facebook però s’ha d’anar més enllà. L’administració potser no ho veuria malament, sempre que fos ella la que finalment decidís on invertir.
I tornant al tema de la ciència per acabar, avancem un pas més. Francisco J. Hernández va tenir la mateixa idea que jo però és clar, ell va posar fil a l’agulla amb la casella de la ciència, cosa de la que jo -cada cop sóc més conscient- sóc incapaç. És difícil que la Marató vagi més enllà com deia dos paràgrafs més amunt però per què no fem servir instruments al nostre abast? Si a la renda es pot demanar que els nostres diners vagin a l’església (catòlica, se suposa, no veig per enlloc que em deixin triar) o a obra social, per què no a la ciència per pal·liar la retallada del govern? La ciutadania sap que el futur passa per la recerca, i no entén una retallada de 600M€, i no admet que tants i tants científics i científiques hagin de marxar.
Però ai las, l‘establishment polític té recels, no li fa gràcia aquesta mena de sobirania popular, i diu que no. Però, no havíem quedat que sí podíem fer aportacions més enllà de la renda sempre que no decidíssim, com ho fem ja amb la Marató de TV3? Una casella per la ciència seria el mateix concepte, doble imposició -voluntària, això sí- i cap oportunitat de decidir. Potser tenen por de què la ciutadania considerés que en aquest moment és més important invertir en el present de la ciència que en el futur de les nostres ànimes?
Jo penso que faria bé de començar a preparar-se la classe politica. El negoci de la distribució dels pressupostos -i dels càrrecs i sous- no és diferent del de l’energia en règim de monopoli, del dels continguts i indústria cultural, del de l’ensenyament o del dels aliments i la distribució amb grans mercats majoristes. Els oligopolis polítics que avui tenen la paella pel mànec han de ser conscients que internet suposa alguna cosa més que twitter. El model està canviant molt ràpidament i alguns no se n’adonen i encara parlen de desafecció política. Si els polítics no s’adapten, i a en fan burla i escarni amb decisions jurídiques que no porten enlloc, acabaran extingits.
La imatge és de Diario Público.
Preparando un curso de innovación para mypes (sí, sí, micro y pequeña empresa, no es dislexia) en un consejo comarcal topo con 
